Nit del Cinema Català amb els Premis Barcelona de Cinema

El cinema català es torna reunir, per sisena vegada, per a lliurar els VI Premis Barcelona de Cinema, convocats per els gremis de directors, productors, actors i guionistes de Catalunya. ‘El orfanato’ i ‘Ficció’ han estat els dos llargmetratges amb més èxit de la nit.

Pel que fa a “El orfanato” es va en dur set premis, entre els quals, el de millor pel·lícula, millor director novell ,Juan Antonio Bayona, i millor interpretació femenina, Belén Rueda.

 

Ficció, en recollí quatre, entre els quals al millor film en català, a la millor direcció, Cesc Gay, i a la millor interpretació masculina Eduard Fernàndez.

La decepció de la nit dels Premis Barcelona va ser ‘Pactar amb el gat’. Tot i que havia acumulat deu nominacions, la pel·lícula de Joan Marimón es va quedar amb les mans buides. No totes poden guanyar.

A la nit del premis també hi va haver temps pels homenatges als directors Carlos Saura i Antoni Ribas. Saura va rebre el Premi Internacional Barcelona de Cinema, i Ribas, que ens va deixar aquest any, el Carles Duran a títol pòstum.

A més, cal destacar el premi a la millor música o banda sonora, Lluís Llach per “Llach: la revolta permanent”, ja que des d’aquest blogg sempre em recolzat aquest gran documental.

Els guanyadors de La Nit del Cinema Català

-Pel·lícula:
‘El orfanato’, de J.A. Bayona

-Direcció:
Cesc Gay per ‘Ficció’

-Interpretació femenina:
Belén Rueda per ‘El orfanato’

-Interpretació masculina:
Eduard Fernández per ‘Ficció’

-Film en V.O. catalana:
‘Ficció’

-Director novell:
J.A. Bayona per ‘El orfanato’

-Guió:
C. Gay i T. Aragay per ‘Ficció’

-Direcció artística:
Josep Rosell per ‘El orfanato’

-Música:
Lluís Llach per ‘Llach: la revolta permanent’

-Fotografia:
Óscar Faura per ‘El orfanato’

-So:
Xavier Mas per ‘El orfanato’

-Pel·lícula d’animació:
‘Nocturna, una aventura màgica’, de Víctor Maldonado i Adrián García

-Documental:
‘Can Tunis’, de José González Morandi i Paco Toledo

-Telefilm:
‘La princesa del polígon’, de Rafa Montesinos

 

Milers de persones pel dret a dicidir

Milers de persones -unes 200.000 segons les forces de seguretat i 700.000 segons els organitzadors plataforma Pel Dret de Decidir – es manifestaren ahir a Barcelona contra «el caos ferroviari i en defensa de les infraestructures catalanes».

manifestació1_12_07

La sala conjunta de comandament encarregada de supervisar la manifestació, integrada pels mossos d’esquadra, la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia, informà que no es produí cap incident en el transcurs de la marxa. La manifestació començà poc després de les cinc de l’horabaixa a la Plaça de Catalunya i finalitzà a l’estació de França de Barcelona amb la lectura d’un manifest per part dels portaveus de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), convocant de la marxa.

En el manifest es reclama el traspàs al govern autonòmic català de la xarxa de transport ferroviari, a majors inversions en els transports, a la publicació de les balances fiscals i que la Generalitat «recapti i gestioni tots els nostres impostos». A la pancarta que encapçalava la manifestació es llegia: «Som una nació i diem basta. Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures».

La marxa comptava amb el suport de més de 150 entitats de diversa índole de la societat civil catalana i també de coalicions partits i formacions polítiques com CiU, ERC i ICV-EUiA, mentre que el PSC, el PP i Ciutadans declinaren participar en la mateixa. També acudiren a la manifestació unes 500 personalitats del món artístic i cultural i esportiu, entre elles el filòsof Rubert de Ventós, l’historiador Manuel Cuyás, l’escriptor Vicens Villatoro, la cantant Núria Feliu o el president del F.C. Barcelona, Joan Laporta.

En un segon bloc es trobaven representants de les més de 150 entitats que han fet costat aquesta manifestació i en el tercer els partits polítics. Dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragalll, assistiren a aquesta marxa. Maragall, que el passat mes d’octubre va revelar que ja no milita en el PSC i que sofreix un principi de la malaltia d’Alzheimer, ha evitat acaparar els focus dels mitjans de comunicació i no es situà al capdavant de cap de les pancartes que lluïen les diferents entitats i partits.

La Generalitat comunica que la setmana que ve intentarà segellar el repetidor de TV3 al País Valencià

Tancament de TV3 al País Valencià

la carrasqueta

La Generalitat Valenciana ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià que provaria de tancar la setmana vinent (dilluns, dimarts o dimecres) el repetidor de TV3 situat a la Carrasqueta. No serà fins unes hores abans que la Generalitat comunicarà a ACPV el dia i l’hora exactes en què vol dur a terme el tancament. El PSPV, el Bloc, EUPV i ERPV han criticat durament la decisió de la Generalitat valenciana perquè consideren que limita la llibertat d’expressió.

A més, diuen que enmig de la globalització és anacrònic prohibir les emissions entre el Principat i el País Valencià.

Les webs institucionals de les Balears adopten el domini .cat

puntcat

El .cat institucional

El parlament balear ha aprovat una proposició no de llei que demana al govern que totes les webs institucionals utilitzin el punt cat. Hi han votat a favor el PSIB-PSOE, UM, Bloc per Mallorca, els partits que formen part de la coalició de govern.

En defensa a la moció, el diputat d’UM Miquel Melià va dir que el domini .cat permetria la identificació cultural de totes les persones que comparteixen la llengua catalana o que hi tenen relació. També ha sostingut que és una forma de defensar la pluralitat lingüística. Melià afegí que és el govern balear qui ha de liderar el procés de normalització.

Per la seva banda, la diputada del PSIB-PSOE Rosa Alberdi afirmà que cal adoptar el .cat, perquè el català és la llengua materna de la immensa majoria dels ciutadans de les Illes.

Així mateix, el diputat del Bloc per Mallorca Antoni Alorda recalcà que el parlament va ser una de les primeres institucions a adoptar el .cat.

A tot això, el coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, afirmà que l’adopció del .cat és ben lògica, atès que el domini aplega totes les webs que es fan en català. En aquest sentit, ha dit que s’ha fet molta demagògia sobre el tema, perquè no es tracta pas d’un domini territorial, sinó cultural, com bé ho prova el fet que té tres lletres, i no pas dues com el .es, .fr o el .it.

Per una altra banda, el diputat del PP José Simón Gornés acusà els partits del govern d’intentar implantar la ideologia nacionalista i els Països Catalans. “És una de les victòries més grans del nacionalisme pancatalanista”, ha subratllat.

  • RSS Vilaweb

    • Hereu: 'Vaig actuar amb total correcció'
    • La mare de Rodrigo Lanza: 'Sé qui és la persona que va tirar el test'
    • Forcadell, Casals i Sala i Martín signen un manifest de suport al jutge Santiago Vidal
    • Santiago Vidal: 'Em poden prendre la feina, però no la dignitat'
    • Mas-Colell contractarà 170 professionals per l'Agència Tributària de Catalunya
    • Camats admet que ICV hauria pogut fer més per esclarir el 4-F
    • Podem nega el caràcter plebiscitari del 27-S
    • Operatiu de mossos i policia francesa per a buscar tres fugitius
    • Multa a la Generalitat per no haver escolaritzat una nena en espanyol
    • 'Ciutat Morta', el documentari sencer i sense censura sobre el 4-F
  • RSS Actualitat Musical

    • Se ha producido un error; es probable que la fuente esté fuera de servicio. Vuelve a intentarlo más tarde.
  • RSS Cinema

    • Se ha producido un error; es probable que la fuente esté fuera de servicio. Vuelve a intentarlo más tarde.